On està el límit?. Quant podem aguantar? que hi ha dins d'unes mirades mai correspostes?.
A vegades són les mirades menys infantils les que creiem que podem aguantar més temps. Una paraula precisa que amaneixi aquell moment pot ser l'única diferència entre un gran dia o un altre més a l'oficina.
Hi han poques mirades així. Escassegen. Sóc un afortunat al tenir aquesta mirada a la qual em refereixo a entre badalls i rènecs cada dia. Durant breus hores. A vegades instants al llarg de la setmana. El que no sap ningú és que jo allargo aquella conversa de pupil·les com vull. A la meva memòria...
I així, vaig fent via cap a l'anonimat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada