El pot dels records

Aquesta senzilla dinàmica pot utilizar-se per treballar l'expressió d'emocions i sensacions positives, alhora que es vol reconèixer per algun motiu puntual -aniversari, comiat...- a un dels components del grup.

Edat: a partir dels set anys.

Participants: la classe sencera.

Materials: un pot de vidre, papers, bolígrafs i un retolador permanent.

Desenvolupament: el dinamitzador ensenya el pot i ho presenta com una cosa extraordinària ja que dins hi haurà un record de cada component de la classe. A continuació, demana que cada nen escrigui en un paper un objecte o sentiment, i en petit, el nom de qui ho ha escrit.

Es van introduint en el pot els papers i tot seguit es comencen a llegir sense dir el nom de la persona que ha escrit cada paper. La dinàmica acaba quan el dinamitzador ofereix el pot a aquella persona a la qual va destinada l'activitat.

Observacions: no ha de rebel·lar-se el nom de la persona a la qual va dirigida l'activitat.

Avaluació: seria convenient mirar de que es justifiqui, de forma grupal o individual, cada paper introduït.

Pedra a la mirada

I va ser el primer que em van ensenyar: els resultats, a llarg termini. Tic la sensació de xocar una vegada, una altra... setmana rera setmana amb la mateixa pedra. Comparo resultats, preparo materials, demano consell i opinions -qui no ho fa?- trec el meillor que puc la sessió i en un període de temps tot a la merda. Tot falla. Imagino la cara d'imbècil que se'm posa quan dic "tot ha anat bé" i després, a classe, succeeix el contrari.

Veus. Estats de tensió. Insults i taules llançades. La processó per dins, un cabreigs amb mi. Em consolo amb el tu ofereixes una resposta, però no ets ella. Però no em serveix. Suposo, que amb l'experiència tot progressa, s'avança i es veu el resultat. Estar de forma caduca en un lloc, no veure els resultats a curt termini. I mentrestant, procés de canvi, sensacions i sentiments en estat d'equilibri...

Hi ha dies que ni els seus gestos m'animen. On una mirada no és més que una puntilla al dia. Uns ulls tibants que llencen espurnes d'odi barrejades amb indefensió. Peró ja no em supera la situació: cal assumir-la amb resignació que un dóna tot el que pot i un altre no ho aprofita. Es una llàstima, però no llàstima pel meu treball, sinó per qui no ho valora, tingui l'edat que tingui.

Jocs amb paracaigudes (1era part)

Seguint amb l'entrada que vaig penjar el divendres 14 sobre jocs amb paracaigudes, explico a continuació el desenvolupament d'altres dos jocs que comparteixen la base d'objectius, espai i materials per a la seva realització:

- Veïns: una persona està en el centre del paraigudes -a l'interior- i pregunta a una altra "t'agraden els teus veïns?- si la resposta és si, torna a preguntar "a quins t'agradaria tenir?" i aquesta haurà de dir el nom de dos jugadors. En el mateix moment s'hauran de canviar de lloc les persones a les quals el jugador ha esmentat, mentre que el del centre intentarà col·loca-rse en un dels llocs que han quedat lliures.

- Intercanvi: els jugadors agafen el paracaigudes. L'animador compte fins a res i tots els jugadors han de tibar-ho, alhora que aquest dóna alguna indicació -"els que portin rellotge...", "els que portin ulleres...", etc." Les persones esmentades han de deixar el seu lloc i anar-se cap algun que ocupava un altre company que també s'ha donat per al·ludit.

Nota: tots dos jocs són adaptacions d'uns altres que es realitzen sense el paracaigudes.

Mans cegues

Amb aquesta senzilla activitat aconseguirem relaxar al grup, i alhora, potenciar la seva cohessió per a la realització d'una tasca comuna: l'elaboración d'un dibuix a partir de la col·laboració directa de tots els integrants.

Edat: a partir dels 8 anys.

Participants: quatre persones.

Materials: paper de tèmpera, tèmperes de colors (mínim sis), pinzells, paper de periòdic, un got de plàstic amb aigua, dues benes per als ulls. Seria convenient tenir també una taula suficientment gran per a què els participants no s'incomodin entre ells.

Desenvolupament: es proposa un dibuix, a priori, simple que han de realitzar (una casa en el camp, per ex.). Un dels participants s'embena els ulls i romandrà assegut: serà el que agafi el pinzell. Els altres tres participants s'aniran alternant per guiar la mà del company amb els ulls embenats, guiar als seus companys i subjectar la làmina de paper.

Què avaluar: se'ls pot aplicar una bateria de preguntes, adaptades, perquè les puguin respondre: hi ha hagut contacte físic entre ells?, s'ha desenvolupat bé l'activitat?, han posat alguna pega davant l'elecció dels companys?, han participat activament en la mateixa?, se senten satisfets amb els resultats obtinguts?, què han sentit en ajudar i ser ajudat pels seus companys?