El pot dels records

Aquesta senzilla dinàmica pot utilizar-se per treballar l'expressió d'emocions i sensacions positives, alhora que es vol reconèixer per algun motiu puntual -aniversari, comiat...- a un dels components del grup.

Edat: a partir dels set anys.

Participants: la classe sencera.

Materials: un pot de vidre, papers, bolígrafs i un retolador permanent.

Desenvolupament: el dinamitzador ensenya el pot i ho presenta com una cosa extraordinària ja que dins hi haurà un record de cada component de la classe. A continuació, demana que cada nen escrigui en un paper un objecte o sentiment, i en petit, el nom de qui ho ha escrit.

Es van introduint en el pot els papers i tot seguit es comencen a llegir sense dir el nom de la persona que ha escrit cada paper. La dinàmica acaba quan el dinamitzador ofereix el pot a aquella persona a la qual va destinada l'activitat.

Observacions: no ha de rebel·lar-se el nom de la persona a la qual va dirigida l'activitat.

Avaluació: seria convenient mirar de que es justifiqui, de forma grupal o individual, cada paper introduït.

Pedra a la mirada

I va ser el primer que em van ensenyar: els resultats, a llarg termini. Tic la sensació de xocar una vegada, una altra... setmana rera setmana amb la mateixa pedra. Comparo resultats, preparo materials, demano consell i opinions -qui no ho fa?- trec el meillor que puc la sessió i en un període de temps tot a la merda. Tot falla. Imagino la cara d'imbècil que se'm posa quan dic "tot ha anat bé" i després, a classe, succeeix el contrari.

Veus. Estats de tensió. Insults i taules llançades. La processó per dins, un cabreigs amb mi. Em consolo amb el tu ofereixes una resposta, però no ets ella. Però no em serveix. Suposo, que amb l'experiència tot progressa, s'avança i es veu el resultat. Estar de forma caduca en un lloc, no veure els resultats a curt termini. I mentrestant, procés de canvi, sensacions i sentiments en estat d'equilibri...

Hi ha dies que ni els seus gestos m'animen. On una mirada no és més que una puntilla al dia. Uns ulls tibants que llencen espurnes d'odi barrejades amb indefensió. Peró ja no em supera la situació: cal assumir-la amb resignació que un dóna tot el que pot i un altre no ho aprofita. Es una llàstima, però no llàstima pel meu treball, sinó per qui no ho valora, tingui l'edat que tingui.

Jocs amb paracaigudes (1era part)

Seguint amb l'entrada que vaig penjar el divendres 14 sobre jocs amb paracaigudes, explico a continuació el desenvolupament d'altres dos jocs que comparteixen la base d'objectius, espai i materials per a la seva realització:

- Veïns: una persona està en el centre del paraigudes -a l'interior- i pregunta a una altra "t'agraden els teus veïns?- si la resposta és si, torna a preguntar "a quins t'agradaria tenir?" i aquesta haurà de dir el nom de dos jugadors. En el mateix moment s'hauran de canviar de lloc les persones a les quals el jugador ha esmentat, mentre que el del centre intentarà col·loca-rse en un dels llocs que han quedat lliures.

- Intercanvi: els jugadors agafen el paracaigudes. L'animador compte fins a res i tots els jugadors han de tibar-ho, alhora que aquest dóna alguna indicació -"els que portin rellotge...", "els que portin ulleres...", etc." Les persones esmentades han de deixar el seu lloc i anar-se cap algun que ocupava un altre company que també s'ha donat per al·ludit.

Nota: tots dos jocs són adaptacions d'uns altres que es realitzen sense el paracaigudes.

Mans cegues

Amb aquesta senzilla activitat aconseguirem relaxar al grup, i alhora, potenciar la seva cohessió per a la realització d'una tasca comuna: l'elaboración d'un dibuix a partir de la col·laboració directa de tots els integrants.

Edat: a partir dels 8 anys.

Participants: quatre persones.

Materials: paper de tèmpera, tèmperes de colors (mínim sis), pinzells, paper de periòdic, un got de plàstic amb aigua, dues benes per als ulls. Seria convenient tenir també una taula suficientment gran per a què els participants no s'incomodin entre ells.

Desenvolupament: es proposa un dibuix, a priori, simple que han de realitzar (una casa en el camp, per ex.). Un dels participants s'embena els ulls i romandrà assegut: serà el que agafi el pinzell. Els altres tres participants s'aniran alternant per guiar la mà del company amb els ulls embenats, guiar als seus companys i subjectar la làmina de paper.

Què avaluar: se'ls pot aplicar una bateria de preguntes, adaptades, perquè les puguin respondre: hi ha hagut contacte físic entre ells?, s'ha desenvolupat bé l'activitat?, han posat alguna pega davant l'elecció dels companys?, han participat activament en la mateixa?, se senten satisfets amb els resultats obtinguts?, què han sentit en ajudar i ser ajudat pels seus companys?

Estar preparat

Durant més de dos anys m'inculquen la necessitat d'estar preparat per a tot tipus de situacions. M'animen a seguir formant-me per completar coneixements, descobrir nous continguts. Porten venent-nos la moto que ens podem trobar qualsevol situació el dia menys esperat i hem de donar la resposta adequada. Durante aquests dos anys he cregut que volen que siguem una espècie d'éssers superiors, que hem d'abastar una resposta a tot el que se'ns plantegi.

Una de les primeres coses que vaig aprendre quan vaig començar el CFGS d'Integració Social va ser tractar el dol, la pèrdua d'una persona propera. Si haig de ser sincer, aquestes sesssions les vaig prendre com alguna cosa intranscendent, com uns coneixements que mai posaria en pràctica perquè a mi no m'apareixeria aquesta problemàtica (de vegades creiem que no tenim la certesa que això ens pot succeir a nosaltres). Mentida.

La setmana passada em vaig acordar d'aquells primers dies. De com tractar a una persona que veus diàriament i que ha perdut a un ésser estimat, a un puntal. I tot alló del que renegava ho vaig posar en pràctica, i bé o malament -encara no ho sé- ho vaig intentar. Aquella setmana que va començar sent una merda va acabar senr reconfortant, entenent-la com que vaig intentar fer-ho tant bé com m'és possible, segons m'havien ensenyat. El que és el mateix: consciència tranqui·la per un treball ben plantejat.

Haurà donat o no els seus fruits, encara és aviat per a això. Ara, amb perspectiva entenc que no és que siguem un ser ésser superior, sinó que per ser persona -i més en aquest món tant difícil- hem de tenir la sensibilitat adequada per a cada situació que se'ns plantegi, encara que en aquests moments que vivim tot sigui tan sintètic.

El barc - (Jocs amb paracaigudes)

Dins de la varietat que hi ha a l'infinit món del joc, aquells que es realitzen amb un paracaigudes faciliten les tasques d'integració i la participació dels alumnes - el paracaigudes com a barrera del contacte físic-, sent a més una eina que s'adapta a les capacitats dels participants i no al contrari. Generalment, aquest tipus de jocs desenvolupen en la seva majoria uns objectius comuns:

- Gaudir d'una activitat no competitiva.

- Conèixer jocs no convencionals.

- Adaptar les habilitats bàsiques als jocs amb paracaigudes.

- Treballar en equip.

- Controlar la força.

El barc

Edat: a partir dels 10 anys.

Espai: preferiblement, a l'aire lliure.

Material: paracaigudes i pilota. 

Desenvolupament: amb el paracaigudes paral·lel al terre, s'introdueix una pilota. Els jugadors comencen a fer ones, tractant que la pilota s'introdueixi pel forat central i evitant que surti fora del paracaigudes.

Variants: la pilota no pot rodar en cap moment: ha d'estar donant salts sobre el paracaigudes tota l'estona. Ficar una altre pilota en el joc i aquesta no ha d'introduir-se pel forat del mig.

¿Gosta dos seus vizinhos? - (Brasil)

Trad: T'agraden els teus veïns?

Joc brasiler ideat per trencar estructures realitzades i aconseguir diversificar el grup abans de realitzar altres activitats.

Edat: a partir dels 7 anys.

Disposició: asseguts en cercle.

Desenvolupament: els participants estan asseguts en una cadira formant un cercle. En el seu interior, es tria a un dels participants que preguntarà a qualsevol d'ells "t'agraden els teus veins?". Si la resposta és negativa, pregunta de nou: "llavors, quins t'agraden?". Si contesta "Pablo i Lucía" (p.ex), els dos jugadors esmentats han de canviar de lloc amb els veïns d'aquell que acaba de respondre.

El jugador que està en el centre ha d'intentar apoderar-se d'un dels dos llocs que momentàniament "Pablo y Lucía" han deixat buits. Si la resposta és afirmativa, es formula la pregunta a un altre jugador. En el cas que la resposta sigui "m'agraden tots!", són la totalitat de jugadors els que han de canviar-se de cadira.

L'examen

Aqui deixo un model d'examen. Un examen que he realitzat avui amb nens de 5è de primària. Aquest mateix examen m'ho van passar el primer dia que vaig arribar a l'institut, al setembre de 2002. Confiat, ho vaig resoldre amb una mica d'incertesa. Gens més lluny de la realitat la darrera pregunta tenia trampa -i quina trampa!-. A continuació les preguntes per plantejar-ho:

1) Antes de comenzar a responder el examen lee con atención todas y cada una de las preguntas.

2) Escribe tu nombre en la parte superior de la hoja de examen.

3) Debajo, escribe tu fecha de nacimiento.

4) A la vuelta de la hoja, dibuja una araña.

5) Respira hondo durante diez segundos. A continuación, dí en voz alta: estoy completamente seguro de que estoy realizando completamente este examen.

6) Di el nombre del tutor en alto -sin gritar-.

7) Subraya tres veces la araña que has dibujado a la vuelta de la hoja.

8) Ahora que has leído todas las preguntas del examen, solamente dibuja la araña y entrégalo al profesor.

---

1) Potenciem: capacitat d'autocrítica, justificació dels errors.

2) Objectius: 

- Treballar la concentració de cara a la realització de qualsevol prova acadèmica o qualsevol altra activitat.

- Desenvolupar la capacitat de rebre crítiques i de construir una resposta assertiva.

3) Avaluació: a partir de l'exposició dels resultats de l'examen, es procedirà a llegir-ho en veu alta amb els nens perquè reflexionin. Es pot aprofitar per repassar el mètode de realització d'un examen.

Categoria: lectoescriptura.

Pan boum - (França)

Edat: a partir dels 5 anys

Material:

- Una cadira per a cada jugador.

Disposició: tots els participants, menys un, asseguts en cercle.

Treballem:

- Reflexos, coordinació de moviments.

Desenvolupament: entre els participants trien a un perquè exerceixi el paper de caçador, que se situa en el centre del cercle. La resta de jugadors, els conills, estan asseguts cadascun en una cadira.

El caçador va donant voltes al voltant del cercle i quan simula disparar a un conill i exclama: Pan!; aquest ràpidament ha de posar-se ambdues mans al costat del cap, representant les orelles del conill. Si el conill no reacciona a temps, queda mort i ha de creuar els braços. Si ha estat atent, el caçador ha de prosseguir la seva cacera buscant a un altre conill. No obstant això, si el caçador crida Boum!, el conill ha de romandre immòbil, ja què si aixeca les mans, també mor.

La Capanna - (Itàlia)

La Capanna

Aquest és un joc tradicional italià. També és conegut amb el nom d'Aeroport i a banda, és molt popular al Kazakhstan.

Material:

- Tants paquets com participants.

- 1 taula.

Treballem: 

- Capacitat de realitzar accions sota pressió.

- Assumir responsabilitats.

Desenvolupament:

1) El jugador que llença es col·loca a uns 10 metre de distància de la taula, disposat a llançar el paquet a sobre la taula.

2) El jugador llença el paquet i intenta que el mateix caigui  asobre de la taula. SI el paquet no queda a sobre la taula la tirada és considerada nu·la i llença un altre jugador seguidament. Tots els jugadors llencen un cop o podem pactar que cada jugador llenci un nombre determinat de vegades.

3) Tenim dos finals possibles:

- Guanya qui sigui capaç de llençar el paquet el més lluny possible sense sortir-se de la taula.

- En altres versions (l'Aeroport), cada llançament sobre la taula equival a 1 punt, i guanya aquell jugador que arribi abans a una puntuació marcada en l'inici de la partida.

Mirades

On està el límit?. Quant podem aguantar? que hi ha dins d'unes mirades mai correspostes?.

A vegades són les mirades menys infantils les que creiem que podem aguantar més temps. Una paraula precisa que amaneixi aquell moment pot ser l'única diferència entre un gran dia o un altre més a l'oficina.

Hi han poques mirades així. Escassegen. Sóc un afortunat al tenir aquesta mirada a la qual em refereixo a entre badalls i rènecs cada dia. Durant breus hores. A vegades instants al llarg de la setmana. El que no sap ningú és que jo allargo aquella conversa de pupil·les com vull. A la meva memòria...

I així, vaig fent via cap a l'anonimat...

Crestes de salmó amb formatge i espècies

Bé com a entrant o com a segon plat, una bona ració d'aquesta recepta pot servir de ganxo per als més petits o bé aconseguir sorprendre degut a la sencillesa de la preparació de la mateixa. Necessitarem:

- Pasta fullada (les que venen en paquets de 8, 16 i 24 unitats. Les de La Cocinera són ideals).

- Un formatge lleuger (jo faig servir el Harvati).

- Un paquet de salmó fumat (el de La Sirena, si el podeu aconseguir, és el que millor resultat m'ha donat).

- Un molinet d'herbes provençals (a la venda a qualsevol súper).

- Un ou.

1º Amb un ganivet de fil, anem separant les làmines del salmó i les trossegem en talls petits. Posteriorment, fem el mateix amb el formatge.

2º Escalfem el forn a 180ºC durant 10-12 minuts. Traiem la reixeta. Col·loquem paper de plata a la base del forn per a què l'ou batut no caigui i l'embruti.

3º En una taula de fusta col·loquem la pasta fullada, i al mig de cada fulla sis o set trossets de salmó i formatge. Espolvoregem amb les herbes provençals i posteriorment les tanquem, creant una mitja lluna; pressionant les vores amb una forquilla per a què no s'obrin quan es col·loquin a la raixeta per cuinar-se.

4º Posem les crestes a la raixeta. Batem un ou en un got i amb una pincell anem untant una a una les cretes per damunt. Obrim el forn i col·loquem la reixeta a una mitja alçada. Posem el forn a 80ºC durant 10 minuts.

5º Retirem la reixeta del forn i coloquem les cretes en un plat. Esperem un parell de minuts per a què es templin i estaràn llestes per menjar.

Observacions: es poden menjar també en fred. Si no es consumiran al moment, deixar repossar a l'exterior i guardar en una carmanyola quan estiguin a temperatura ambient, per a que no s'humedeixin i perdin textures.

Preu: a partir de 7 euros, segons els ingredients que es vulguin fer servir, poden sortir entre 16 i 24 crestes.

El dinosaure

El dinosaure

Quan va despertar, el dinosaure encara estava allà.

- - - - - - -

A partir de la lectura d'aquest conte d'Augusto Monterroso, podem aplicar un petit joc de cara a la continuació de la història, allargant cada participant -dinamitzador inclòs- la narració fins on els participants creguin oportú. És a dir, de manera col·lectiva elaborar una història amb un final alternatiu a l'original.

1) Potenciem: imaginació, expressió oral i escrita, dinamisme.

2) Objectius:

- Potenciar el treball en equip per aconseguir una fita en comú.

- Treballar de manera subtil aspectes del llenguatge i l'expressió escrita.

3) Avaluació: és realitzaran preguntes que provoquin un raonament de la trama argumentada per cada participant. Donar importància als arguments coherents i posar en dubte o provocar inquietuds sobre aquelles aportacions que costin més d'argumentar.

Categoria: lectoescriptura, raonament

Influenciar-se en diumenge

No només està marcat en vermell en el calendari: el diumenge és el dia dels falsos propòsits que alguns remarquen per la setmana entrant. Sigui a una terrassa prenent una canya o a la butaca repassant apunts sota la llum d'un flexe, sempre mirant de trobar un intent d'emmienda, crear una cronologia de successos que esdevenir a partir del següent matí. I mai hi ha valoració prèvia...

Més enllà del sabor de les braves o de la frescor vespertina esperen apunts, llibres, power points i quartilles. Al costat d'aquest bodegón digne de qualsevol papereria una tassa de te fumejant. Retolador vermell. I traço en part del material matisos, millores, aspectes... consulto llibres i webs des d'on enfocar el que puc millorar en les pràctiques després d'estudiar, i preparar treballs per a la setmana vinent. Cau, a vegades, una altra tassa de te i em donen les vuit. Preparo la motxilla per demà. Entro al correu. Tanco.

Tota aquesta successió de moments que he naturalitzat ja són innats en mi. Qualsevol podria veurel's com una rutina estúpida o insulsa, però jo intento canviar el concepte: il·lusió per millorar. Total, cada matí em jugo el meu futur. Com tothom.